Mapa mondi vol dir aytant con ymage del mon e de les diverses etats del mon e de les regions que son sus la terra, de diversas maneras de gens qui en ela habiten. E la dita ymage, ho figura , es redona a manera de pilota, a semblant dou de partida per IIII elements. Car lou tot es environat de fora de la testa, axi que la testa environa lo blanch que es dit album, lalbum environa lo vermell, e en lo vermelles forma dal gota de la grexa de lou. Axi lo mon de totes parts es environat del cel, axi con de testa; e lo pur aer es environat del cel, axi con lalbum de lat es environat de la testa; e laer torbat es environat del pur aer, axi com lo vermell es environat del blanch; e la terra es en closa dins laer, axi con la gota de la grexa es enclosa en lo vermell.
La creacio del mon sescriu en V maneres.
En una manera ço es, que abans dels temps dels segles, la pensa divinal concebia lo mon, la qual concepcio es dita, Mon per art pres o començat; car scrit es que: Co que fet es, en aquell vida era.
La segona manera es scrita que, a manera e eximpli de archetipi et de sensible la materia del mon es creada, axi con es scrit: Aquell qui esta perdurablament, crea totes coses ensemps.
La terça manera es que, per semblanças e formes de vi dies aquest mon es format, axi con es scrit:-En vi dies feu Deu totes les sues obres fort bones.
La quarta manera, es axi con I es fet daltre, axi con hom de home, bestia de bestia, arbre darbre, e cascu del sement de son linyatage es nat, axi con es scrit.
La quinta manera, car lo mon encara sera fet nou, segons que es scrit: Veus que yofaç totes coses noves.
Los elaments volen aytant dir com ligament de ile; ile es materia. Empero los elaments del mon son IIII, de les quals totes les coses del mon son; so es saber: foch, aer, aygua e terra, los quals son a manera de cercle, se resolven en si mateis car lo foch en aer, lo aer en aygua, la aygua en terra se convertexen: hoc encara la terra en aygua, la aygua en aer, lo aer en foch se muden. Cascuns de aquests per propries qualitats lurs quaix axi con abraços ensemps se tenen; e la lur natura, que es desacordant la una del altre, per concordant amistat ensemps mesclense; car la terra seca e freda ab la aygua que es freda es ligada, la aygua que es freda e humida del aer qui es humit es estreta; lo aer qui es humit e calt al foch qui es calt es accompanyat; lo foch qui es calt e sech à la terra qui es seca es ajustat. Daquests IIII elaments, la terra es pus baxa e jusana per ço com es pus fexuga; lo foch es pus alt per ço car es pus leu. Los altres II elaments son en mig quaix axi con I ligament de fermetat; dels quals la aygua es pus fexuga, per que la terra li es subirana, e lo aer es pus leu per que lo foch li es de sobre. Los coses empero qui van son deputats a la terra, les nadants al aygua, los volants al aer, les radiants o resplendants al foch.
La forma empero de la terra es redona, per que es dita Orbis, que vol dir redonea; car si I home era posat en lo aer, guardant hom la terra dalt, tota la enormitat e desereglament dels munts e la concavitat de les valls, e meyns aparrien en la terra que lo dit de algu, si tenia en la man pilota. Empero la redonea de la terra es mesurada per CLXXX millers de stadis, los quals son XX millia LII milles. La terra es quaix centre en lo mig del mon, axi con lo punt en lo mig del cercle; e no es sostenguda per neguns ciments, mas solament per la divinal potencia. Es sustentada, per ques lig en la sancta screptura: No temets, mi diu lo senyor, que he peniada la terra en no res. La terra fundada es sobre la sua fermetat, axi con de Deu fo alementada, occupant lo terme de la sua quantitat; e en torn e en gir es environada e environada e cenyida en lo lim de la Gran mar, axi com es scrit: Lo abis es cobriment de aquella, axi con avestiment. De dintre empero axi es trespassada per passaments daygues, con es lo cors per venes de sanch. Per los quals passaments, daygues la sequedat de la terra es regada, per que en tot loch que la terra es cavada se atroba aygua.
La zona o cercle habitable, laqual per nos es tenguda e pensada, se departeix en III parts: la una es Asia, la altra es Europa, e laltra es Affrica. Asia es septentrion o tramuntana;
Affrica s'esten de mig dia entro a ponent, e compren tota la marina de Barbaria.
|
|
Italia se segues, laqual ça enrera fo dita Grecia; puys pres nom de Satern, e fo dita Satrania; puys fo dita Latium, que vol dir amagatall, per tal com Saturnus fo farit per Jupiter e amagas aqui; puys fo dita Ausonia; finalament pres nom Ytalia, de Ytalo rey dels Sicilians. Aquesta se leva de les roques de muntanyes dites Alpes, en tan que finen de Lombardia e feneix imag tramino. En aquesta es la ciutat de Roma, laqual pres nom de Romul, rey qui aquela hedificha antigament. Hedificaven les ciutats, segons les meios feres o besties salvatges; per que Roma ha forma de leo, laqual senyoreya cent besties. Aquesta Roma es cap de totes les ciutats. Los seus hedificis son de reyola e teula, per que es dita laternis, que vol dir reyolencha. Brundusi ha forma de cervo; Cartago ha forma de bou, Troya hac figura de caval.
Affrica pres nom de Affer, I dels borts de Abram. Aquesta es en Orient e leves del flum Indi, e passen per mig dia vassen en Occident. Illes vol ay tant dir con situades en loch salat. En la mar de Miga Terra es Xipre contra Siria, laqual pres nom de una ciutat que ha nom Ciper e es en la dita illa de Xipre.
Aquesta encara es dita Centa-Polla, car ha ensi C ciutats. Aquesta es situada contre la mar Libich, laqual es dita Adriacon. Seguex se Sicilia, laqual primerament fo nomenada Sichania, e es situada aquesta axi mateix. Havia nom Trinacria, de III monts que ha. En aquesta es lo munt Ethna, on crema tots temps sofre. La mar Roga IX de la Gran Mar e pren color de rosa de la terra, axi que tota es quaix vermella e coromp tots los seus ribatges.
La mar es dita mar perço con es amara. Aquesta per les venes de la terra passa amagadament e lexa en la terra la sua amargor, e puys IX per fonts dolça, e puys torna s' en en sa natura.
Europa pres nom de Europo, rey, o d'Europa, filla de Agenor. En laqual Europa, vers tramuntana, so los munts Rifey e lo flum Athanais, lo qual pres nom de Athanao rey. Axi mateix hi son les bases de la Grand mar, lesquals se ajusten, pres de la ciutat de Thedosum, a Athanai flum; e es sita jusana laqual sesten entro e Danubi. En aquestes son aquestes pruvincies, ço es: Alania, Dacia, Gothia. De Danubi fins a Alpes es Germania Subirana, la qual es axi nomenada per lo agermanament dels pobles; e termena vers ponent en lo flum de Rhenes, e de aquilo en lo flum de Albia. En aquesta es la ragio Sevia que es dita: Amont. Aquesta es Alamanya, laqual pres nom de la Bassa dita Alaman.
La Gran mar es dita Oceanus. Occeanus vol aytant dir com lim de correjes offerres; car la Gran mar les V correjes, o partides enfferre, axi com a lim environa lesçalsament de la mar; co es: con entra e con sen torna, segueix la luna; axi que con la luna esminua, que tornassén la Gran mar; e con la luna creix, o es plena, la Gran mar entra e sescampa. Empero con la luna es en equinocci, lavors les ones e aygues de la Gran mar decorren, e aço per lo vehinesch de la luna, e con la luna es en lo solstici, la donchs son menors les aygues e meyns decorren; e aço per la lunyaria de la luna; axi que per XIX anys aquesta Gran mar fa son cors, axi con es dit, axi con fa la luna; e puys esta en agual crexement, e torna a fer son cors axi con fa la luna.
Empero la Gran mar, con la luna IX, lavors fa ella antipotis, que vol dir devorament, car lavors tira ella les aygues e les gita ab gran poder. Pus que avem parlat del Mapamundi, parlarem e direm del cors de la luna e del sol breument.
Devets saber de la luna que, con ela deu prender la volta, que ela esta sots lo sol vi hores e DCCXCIII punts, e de puys gira les espadles al sol e torna sen a levant, e aço per cascun jorn una quarta de vent. E daquest alargar se largua ela XXX hores, que es VII jorns e quart; de altra part, que ela esta sots lo sol XXXVI hores e DCCXCII punts. Si que la luna se veu e se, pot veure, feta, la sua volta en I jorn et mig, e aquels punts mes. Encara devets saber que la luna no crey nul temps ni minua, ans esta en una forma complida e estament, mas per la forma del sol, que es tant gran e tant poderos en claritat que sobre totes les planetes es clar e luent e resplandent, per que ell tol a la luna la sua força, et meiorament con pus pres li es.
|
