Atlas catalán

1375

______________________________________________________________________________

la sua vertut, ço es de la claridat; e es a nos menifestament pus minua, aço per rao con ja demunt dit es, que ela sacosta del sol, e al sol li tol e li leva la sua claror e resplendor. E entant devets saber que tot temps la luna fa divern aquel cors que lo sol fa destiu, et fa destiu aquel cors que lo sol fa divern; ço es la luna en la nit e lo sol en lo jorn. Pusque dit avem de la luna, son cors e regles, breument, segons cors de contes del nevagants, si es bo que digam e aço breument e vista les mares con minuen e crexen. Deet vets saber que les mares si crexan e minuen per una via del ras sant Mejn tro enboca d'Aver. E jatsia aço que per unes partides son pus qurens e pus forts que per altres. Adon devets saber que con la luna es per Grech, les mares comensen a muntar, e aquela luna es per Exeloch, que son VIII quartes de vent e son VI hores. Item con la luna es per Axeloch, les aygues comensen a muntar trop que la luna es per Lebeg.

Primavera entra lo XVII jorn de març e ten III signes, so es Aries, Taurus, Geminis, e es de natura temprada, no es de chalor ni de fredor e dura III meses naturals, et es dit I mes natural ayant de temps con lo sol punya a pasar un signe del çel, lo qual temps dura XXX jorns e X hores e miga. Primavera comensa cant lo sol entra en lo cap d´Aries e dura III meses.

Gemini es caut e umit, e de natura dayre, e caza de Mercuri es cumu e mesculi. La luna en aquest signe, es bona sagnia e pendre medecina, e no fasses medecina als brases.

Taurus es fret e sech, de natura de terra, e es caza de Venus e maschuli. La luna en Taurus, no es bona sagnia ne pendre medecina, ne fer medecina al choll.

Aries, caut e sech, e de natura de foch e caza de Mars e signe meschuli. La luna en aquest signe, es bona sagnia e pendre medecina; e no fasses medecina al cap.

Piscis es fret e umit, e de natura daygua, e es caza de Jovis, e cumu e femini. La luna en Piscis, es bona sagnia e pendre medecina, e no als peus.

Aquari es caut e umit, e de natura dayre; es caza de Saturno, e moable e maschuli. La luna en Aquaris, fa bon sagnar e pendre medecina, mas no als cames.

Capricorni es fret e sech, e de natura de terra; e es caza de Saturni, e es moable, e femini. La luna en Capricorni no es bon a sagnar ne pendre medecina de genols.

Venus es de natura daygua, freda e umida; es plena de gran lutxura e de vixi; se banya con entra e va detras lo sol XXX graus, e vogi son cercle en XVIII dies.

Sol, de natura de foch, caut e sech; e es molt nobla planeta, car tots los bens de terra asaona; e la hon no toque, no si fa bona erba. E vogi los XII signes en CCCLXV dies e VI hores.

Mars es de natura de foch, caut e sech, e plen de malenconi e volent fer batayla, e tost se vol venjar. Per aso sapella Deus de batayla. E vogi los XII signes en I ayn e X meses e XXII dies.

Saturnus es de natura de terra, freda e secha; e fa hon de gran entigetat e trist, e de poch de be. E la sua figura es dom veyl. E vogi los XII signes en xxix ayns e v meses e xv jorns, per tal con es pus alt.

Ivern entra lo XV jorn de dembre e ten III signes, so es Capricornus, Aquarius, Piçis, e es de fredor e dumos per natura, e dura III meses naturals, so es natural comtatz XXX jorns e X hores e miga. Ivern comença cant lo sol entra an lo primergrau de Capricornius. e trobaretz, quant ivern entra, ha XIII hores e dos terçes de nit, en lo jorn ha IX hores e terç, e ivern dura III meses.

luna aura, aytantes quartes de vent ne sera luny del sol. E ab aquesta raho podets saber lo conte si les aygues crexen ho minuen. Tota vegada o sabets e avent lo conte de la luna, e ab aquel conte de la luna o podets saber verament e justa, si es de nit, si es de jorn, ho en clar ho en ascur ab aquel dit comte. Sapiats que aquestes marees crexen, axi an rius con an astayns con an mar, e minuen per aquesta raho matesa verament. Devets saber encara que si es temps clar, encara que si volets saber quantes hores avets de la nit, que ho podets saber ab certa raho e bona e breu. Devets saber que la tramontana ha VII estellas qui la vogen de nit e de jorn, e aquestes han nom, segons homens navegants, Charros. En apres y ha dues astelles que la vogen e son li pus pres; e a questes han nom Dos Frares. Losquals Dos Frares devets saber que migant decembre, que es la mayor nit de lany, que aquels Dos Frares, con lo sol es post, ques lunyen per tramuntana e fan lor cors tro al sol ixit, per vent e dos quartes de vent, que son ha XVI hores e mig; e migant març, que la nit e lo jorn son aguals, pugen per Lavant, e fan lor cors tro sol ixent, e per XVI quartes de vent, que son xii hores; e migant juny, que la nit es qurta de tot lany, pujen per mig jorn, e fan lor cors tro al sol ixit per X quartes de vent que son VII hores e miga; e migant satembre que son la nit el jorn cominals e aguals, se leven per ponent e fan lor cors tro al sol ixit, per XVI quartes de vent que son XI hores de nit e XII hores de jorn. E ab aquesta raho podets saber quant avets de nit certamant, ab que sia clar. Devets saber que migant decembre, que es lo manor jorn de lany, se leva lo sol quarta de vent afora vers lo levant, e pon se quarta de Libeg vers lo ponent, que son X quartes, que son VII hores e miga, e es alt lo sol XV graus. Item, migant mars saleva per levant e pon se per ponent, que son XVI quartes, que son XII hores, e es alt lo sol L graus. Item, migant juny saleva quarta de Grech vers lo levant, e pon se quarta de Mestral vers lo ponent; e son XXII quartes, que son XVI hores e miga; e es alt lo sol LXX graus, e axi es pus alt. Item, migant satembre saleva lo sol per levant e pon se per ponent, que son XVI quartes de vent, que son XII hores; e es alt lo sol L graus.